FITOTERÀPIA I MICROBIOTA INTESTINAL

La microbiota intestinal és el conjunt d'organismes que colonitzen el nostre intestí. Inclou virus, arqueobacteris, bacteris i organismes eucariòtics, encara que els estudis actuals es refereixen principalment a comunitats bacterianes. La microbiota intestinal ens proveeix de nutrients essencials, fa aprofitables components de la dieta no digeribles, combat infeccions produïdes per agents patògens i promou el desenvolupament de la immunitat innata i adquirida. Juga per tant un paper important en el desenvolupament del sistema immunològic, així com a nivell fisiològic, metabòlic i hormonal. La composició de la microbiota intestinal depèn d'un factor genètic, de la nostra història dietètica (lactància materna, alimentació infantil, etc.) i de la nostra dieta actual. També dels antibiòtics que han tingut impacte sobre ella així com de l'estat fisiològic, metabòlic, hormonal i emocional, especialment l'estrès, ja que l'intestí és com un segon cervell. Al seu torn el nostre estat immune, fisiològic, metabòlic i hormonal també està relacionat amb la salut d'aquesta microbiota. A més, amb l'envelliment també disminueix de manera natural la diversitat bacteriana existent en la microbiota intestinal. L' element més important per cuidar-la, modular-la i protegir-la és la dieta. La dieta condiciona i modula l'establiment de la microbiota intestinal en nadons (el tipus i condicions de naixement  també influeix) i nens, i els hàbits dietètics a llarg termini tenen un paper determinant en la composició i estructura de la microbiota intestinal de l'adult. Una dieta rica en fibra, amb abundant verdura, fruita, i cereals i farines integrals afavoreix la diversitat microbiana i un ecosistema intestinal beneficiós. Una dieta pobra en fibra, verdura i fruita, i rica en greixos saturats, i sucres i hidrats de carboni refinats, té un impacte negatiu sobre la nostra microbiota intestinal. A més les infeccions intestinals i l'acció antimicrobiana poc selectiva de certs antibiòtics també té un impacte negatiu i desequilibra aquesta microbiota. Per aquesta raó, i per la problemàtica de les resistències antimicrobianes, és important que els professionals de salut estiguen compromesos amb la reducció de prescripció d' antimicrobians i la limiten tant com sigui possible.

Aquests darrers anys s'han desenvolupat un gran nombre d'estudis sobre la microbiota intestinal, i els beneficis dels probiòtics i prebiòtics sobre aquesta. Els probiòtics i prebiòtics, poden en situacions específiques, modular i contribuir a restablir l'equilibri microbià intestinal saludable quan aquest ha patit un desequilibri o alteracions. També s´ha demostrat que són  efectius com a coadjuvants en la prevenció i tractament de certes malalties. Una dieta saludable rica amb aliments probiòtics, però sobretot prebiòtics, és la que a llarg termini serà clau per a protegir el nostre intestí i sistema immunològic.

Els probiòtics segons la FAO i l'OMS "són microorganismes vius que quan s'administren en quantitats adequades confereixen un benefici en la salut". Aquests normalment estan compostos per llevats (Saccharomyces cerevisiae, Saccharomyces boulardii) i bacteris dels gèneres Lactobacillus, Streptococus, Enterococcus, Pediococcus, Bifidobacterium, Propionibacterium, Bacillus i Escherichia. Hi ha varietat de productes en farmàcies i herbolaris. És rellevant destacar que quan un metge prescriu un antibiòtic la presa simultània de preparats del llevat Saccharomyces boulardii (per ex. Ultralevura, 250 mg / 2 vegades al dia) ajuda a prevenir les diarrees associades a l'ús d'antibiòtics i protegeix la microbiota intestinal saludable. Pot utilitzar-se tant en nens, com a adults i gent gran. S´ha de consultar però el seu ús amb un professional de la salut, ja que en casos de pacients amb el sistema immune deprimit o en certes situacions patològiques, podria estar contraindicat.  Un altre exemple rellevant de la eficàcia dels  probiòtics, corroborada per diversos estudis científics clínics, és en el tractament de les infeccions del tracte urinari i genital com a tractament coadjuvant, o per tractar les disbiosi intestinal (desequilibri microbià de la microbiota intestinal saludable). En aquest darrer cas s'han obtingut bons resultats amb barreges de soques bacterianes de diverses espècies de Lactobacilus sp. com L. rhamnosus o L. casei. També hi ha opcions per a altres microbiotes com l'oral o l'epidèrmica. A més d'aquests productes per intervenir en determinats processos patològics, hi ha aliments probiòtics, rics en organismes vius beneficiosos, que hauríem d'incloure en els nostres hàbits alimentaris saludables. Entre ells es troben els aliments fermentats com el quefir d'ovella o cabra, iogurt d'ovella i cabra, el xucrut, envinagrats, olives o olivada, cacau (xocolata negra amb més de 80% de cacau), l'all negre , el té de kombucha, kimchi, miso, tempeh, salsa de soja, l'umeboshi i tamari, o el llevat de cervesa, que ens aporten organismes vius beneficiosos. És important acompanyar-los amb una alimentació rica en aliments amb activitat prebiòtica, que serviran d'aliment per a aquests organismes beneficiosos.

D'altra banda tenim els aliments prebiòtics són aquells que tenen components que no s'absorbeixen en el tracte gastrointestinal superior sinó que són fermentats selectivament pels bacteris beneficiosos de la nostra microbiota intestinal i són capaços d'induir efectes fisiològics beneficiosos per a la salut. Aquests solen ser d'origen vegetal i alguns d'ells s'estudien dins el camp de la Fitoteràpia. Per això aquest article pretén donar a conèixer les potencialitats de la fitoteràpia en la cura de la microbiota intestinal. D'aquesta manera hi ha drogues vegetals (part de la planta medicinal que té les propietats) que contribueixen de manera rellevant a mantenir l'equilibri immunològic, hormonal i metabòlic a través de restablir i mantenir la microbiota intestinal en un equilibri saludable. Són interessants en aquest sentit les drogues vegetals amb la comentada activitat prebiòtica. Tenen importants estudis al darrera l'acció prebiòtica de l'arrel de xicoira Cichorium intybus i les fulles i inflorescència de carxofera Cynara scolymus que contenen quantitats elevades d'inulina. La inulina (polisacàrid) és fibra dietètica soluble que promou el creixement de la microbiota intestinal saludable. Les pectines de l'arrel de la remolatxa Beta vulgaris estimulen el creixement de Bifidobacterium, Bacteroides i Lactobacillus, i disminueixen el de Clostridium, de manera que es podrien considerar com a potencials prebiòtics. El midó indigerible dels grans de l'arròs integral Oryza sativa també actua com prebiòtic, contribuint a un intestí saludable. També s'ha suggerit el potencial efecte prebiòtic del glucomanan de konjac Amorphophallus konjak i l'oli essencial i fruits del comí de prat Carum carvi.

A més, altres aliments vegetals menys estudiats però també amb evidencia de tenir acció prebiòtica són les llavors de llí, de sèsam, les fruites del bosc, les crucíferes (bròquil, coliflor, col, etc.) que sembla que incrementen els nivells de bacteris beneficiosos com el Lactobacilus rhamnosus i el Bifidobacterium longum. Així com també el patates, moniatos, llegums, arròs llarg integral i ordi, que contenen midó indigerible o midó resistent, cuinats i després refrigerats tot un dia a la nevera, per exemple en plats com podrien ser l'arròs integral a la cubana, l'humus, les amanides de llegums, l'ensaladilla russa, una truita de patates del dia anterior, etc., tenen bona activitat prebiòtica. Aquests amb la seva activitat prebiòtica incrementen els Ruminococcus i Faecalibacterium praunitzii associats amb la salut emocional i el control de pes. Semblen també tenir indicis de ser bons prebiòtics, altres aliments rics en inulina, a més a més dels comentats anteriorment, com la ceba, el porro i els espàrrecs, entre d´altres, i altres rics en pectines com la poma, la pera, els cítrics, etc. També hi suplements prebiòtics en farmàcies i herbolaris. Tant els aliments prebiòtics, com la fibra (així com els complements a base d'aquesta) si no formen ja part de la nostra dieta regular s'han d'introduir gradualment perquè un increment brusc de fibra pot produir malestar digestiu i flatulència.

També hi ha drogues vegetals, com les que tenen acció antimicrobiana (que inhibeixen el creixement de patògens microbians) com els olis essencials de certes plantes aromàtiques com el timó o la farigola Thymus vulgaris, el clau Syzygium aromaticum, el gengibre Zingiber officinale, la marialluïsa Aloysia citriodora o la verbena Verbena officinalis amb compostos com el timol, l'eugenol, el nerolidol i el geraniol, respectivament, que inhibeixen el creixement de patògens entèrics com E. coli, Clostridium difficile i S. enteritidis, sense disminuir les poblacions de bacteris comensals. La menta, el comí, el gel d'àloe i la camamilla també s'han identificat, per les seves diverses propietats, com plantes medicinals que podrien contribuir a un ambient intestinal òptim afavoridor d'una microbiota intestinal saludable. La major part d´aquestes és poden administrar en format d´infusió o en càpsules o comprimits.

Els antimicrobians d'origen vegetal comentats i els probiòtics tenen acció antimicrobiana per diferents mecanismes d'acció. Un abordatge combinat, utilitzant drogues vegetals i probiòtics conjuntament incrementa l'eficàcia en casos d´infeccions. De fet, en aquesta àrea de la salut intestinal, també està guanyant interès l'ús de productes eubiòtics, que mantenen la salut de la microbiota intestinal incloent de manera combinada els simbiòtics (que al seu torn contenen conjuntament probiòtics i extractes vegetals prebiòtics), així com olis essencials i altres polifenols, i àcids orgànics. Un exemple seria el complement alimentari FisioFlor MyFlora d' Aboca, entre d'altres productes d´aquest tipus.

En resum, l'equilibri saludable de la microbiota intestinal garanteix un millor estatus immunitari, hormonal, metabòlic i fisiològic. Per tant una dieta saludable rica en fruita i verdura amb acció prebiòtica, així com en aliments fermentats amb acció probiòtica, i pobra en greixos saturats i sucres i farines refinades, afavoreixen la protecció de la microbiota intestinal saludable, i per tant és interessant per a la prevenció de gran nombre de malalties.  

Un canvi d´hàbit alimentari, productes a base de drogues vegetals amb acció prebiòtica (inulina de la carxofera, de la xicoira, etc.), juntament amb les drogues aromàtiques (l'oli essencial de farigola, clau i gingebre, etc.) i els complements probiòtics, son claus per restablir l'equilibri microbià quan aquest s´ha desequilibrat.
 

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Álvarez Calatayud, G., Marcos, A., Margolles, A., 2016. Probióticos, prebióticos y salud: Evidencia científica. Sociedad Española de Probióticos y Prebióticos. Ed. Ergon.

Upadhyay, A.,  Upadhyay, I., Kollanoor-Johny, A., Ventkitanarayanan, K., 2014. Combating pathogenic microorganisms using plant-derived antimicrobials: A minireview of the mechanistic basis. BioMed Research International 761741.

Verdaguer, X., 2017. Transforma tu salud. Ed. Rosa dels Vents.

http://www.fitoterapia.net