Potencial de la Fitoteràpia en la reducció de l'ús d'antibiòtics

L'ús excessiu dels antimicrobians de síntesi com els antibiòtics ha incrementat en els últims anys de manera alarmant els problemes relacionats amb l'aparició de resistències que els microorganismes patògens desenvolupen front els diferents tractaments. Metges, veterinaris, farmacèutics i experts científics avaluen i cerquen solucions a aquesta problemàtica. Les darreres conclusions apunten a la urgent necessitat de desenvolupar i posar en pràctica diferents estratègies que puguin contribuir a gestionar aquest greu problema. La problemàtica de resistència a antimicrobians es tradueix en que els tractaments es tornen infectius arribant a provocar en els pitjors dels casos la mort. Entre 2011 i 2015, a Espanya, s´han associat 12.000 morts a aquesta problemàtica, segons un estudi de recerca periodística. Aquestes estratègies per reduir l'ús dels antibiòtics s'estudien en salut humana però especialment en producció animal, ja que la resistència a antimicrobians en animals influeix directament en la resistència que presenten els microorganismes en medicina humana. Si en producció animal s'utilitzen àmpliament els tractaments antibiòtics, com és el cas, això fa que els bacteris més resistents a aquests antibiòtics sobrevisquin i aquestes soques més resistents seran també a les que els humans estarem exposats. Per tant serà més complex tractar la infecció perquè són bacteris resistents als tractaments als que han estat exposats prèviament.  Entre les estratègies que s´intenten identificar per reduir l’ús d'antibiòtics i evitar que continuen desenvolupant-se aquestes resistències es troba la identificació de terapèutiques preventives, alternatives o coadjuvants que puguin contribuir a reduir l'ús d'antibiòtics i altres antimicrobians de síntesi, per tal d'intentar frenar l´avanç de la problemàtica i què els tractaments antimicrobians puguin continuar sent efectius en els casos de més necessitat.

La fitoteràpia és una terapèutica interessant per a la reducció de l'ús d'antimicrobians de síntesi i pot per tant contribuir al control de la problemàtica de les resistències a antimicrobians. Les drogues més interessants per aquesta finalitat són les antimicrobianes, que actuen en relació al patogen,  i les immunomoduladores, que milloren la capacitat del sistema immunològic de l´hoste. L'abordatge terapèutic integral, segons la indicació, combinant drogues vegetals amb acció immunomoduladora i antimicrobiana incrementa l'èxit del tractament. A més a més d´aquests dos tipus de drogues vegetals, recordem les drogues vegetals prebiòtiques moduladores de la microbiota intestinal que juntament amb els probiòtics poden ser també d'interessant ajuda, segons la problemàtica, al restabliment de l'equilibri microbià i immunitari.
 
Les drogues vegetals antimicrobianes i immunomoduladores presenten a més una sèrie d'avantatges respecte als antimicrobians i immunomoduladors de síntesi a l´hora de prevenir o tractar infeccions. A diferència dels antimicrobians de síntesi, les drogues vegetals amb activitat antimicrobiana contenen un elevat nombre de substàncies i principis actius amb activitat farmacològica que fa complicada l'aparició de resistències. Al microorganisme patogen li es complicat protegir-se. En el cas dels immunomoduladors (ajuden a fer més efectiva la resposta immunitària de l'hoste), els d'origen vegetal també presenten avantatge enfront dels de síntesi, ja que els immunomoduladors de síntesi poden presentar diversos efectes secundaris com toxicitat a diferents nivells (neurotoxicitat, hepatotoxicitat i nefrotoxicitat), així com produir hipertensió, diabetis, colesterol i disfunció renal, etc., situacions que no s´han descrit fins ara associades als immunomoduladors d'origen fitoterapèutic.
 
Algunes de les drogues vegetals que contribueixen a la reducció de l'ús d'antibiòtics en diferents infeccions humanes i de les que ens podem beneficiar actualment amb garanties per la seva evidència científica són el suc de nabiu vermell Vaccinium macrocarpon, l'oli essencial de timó o farigola Thymus vulgaris, el d'orenga Origanum compactum, el d'arbre de té Melaleuca alternifolia, la arrel i part aèria florida de equinàcia Echinacea purpurea, l'arrel de pelargoni Pelargonium sp., etc.
 
El suc i extracte de nabiu vermell en les dosis requerides és eficaç en la prevenció d'infeccions del tracte urinari, així com en dosis superiors en el seu tractament o com a coadjuvant, acompanyant l'antibiòtic, fent-lo més efectiu. Juntament amb el consum o administració de probiòtics disminueix el risc de recidives. Per tant l'administració en les dosis eficaces de suc de nabiu vermell redueix l'ús d'antibiòtics per infeccions del tracte urinari. També existeixen al mercat preparats amb extracte de nabiu vermell amb probiòtics i prebiòtics que actuen en la prevenció de les infeccions del tracte urinari de manera combinada (Ex: Urocran forte). D'altra banda, un gran nombre d'afeccions lleus respiratòries es poden solucionar amb un tractament fitoterapèutic prevenint infeccions secundàries que poden acabar en tractament antibiòtic. Per posar exemples concrets s'han vist bons resultats amb infusions combinades de farigola, camamilla i plantatge (Pantago lanceolata, llantén menor), o malví en lloc d´aquest darrer, per tractar la faringitis i amigdalitis lleus, tres vegades diàries durant un mínim de 3 dies, incloent flor de til·la si hi ha tos seca. Les càpsules d'oli essencial d'orenga (Ex: Oleocaps Orégano o Cápsulas Oréngano resistencia de Pranarom) també poden ser utilitzades segons els casos seguint el consell del professional de salut. D'altra banda els xarops a base d´extracte de fulla d´hedera Hedera helix correctament formulats (Ex: Prospantus o Bisolvon d´hedera) combinats amb infusions de timó o farigola són eficaços en els tractaments de bronquitis lleu amb episodis de tos, com també els productes a base d´arrel de Pelargonio (Ex: Kaloba). En cas de bronquitis o asma bronquial l'oli essencial d'eucaliptus contribueix per inhalació, a través de bafs o difusió, a una més efectiva broncodilatació, i redueix el risc d'infeccions secundaries associades, ja que també és antimicrobià. L'ús de diferents extractes d'arrel i part aèria florida d'Equinàcia (Ex: Echinaforce de A. Vogel), com a antiviral i immunomodulador en la prevenció i tractament d'infeccions respiratòries virals com la grip i el refredat comú també té el suport de nombrosos estudis. Igualment els fongs peu d'atleta dels peus o els de les ungles són tractats de manera efectiva amb oli essencial d'arbre de té i evita l'ús d´antimicrobians de síntesi. L'oli essencial d'arbre de té i de timó o farigola també han mostrat eficàcia, juntament amb una modulació mitjançant la dieta, en les infeccions vaginals com la candidiasis, com a components d'òvuls de glicerina, o en infusió en forma de rentat. Productes a base de gel de àloe, Aloe vera, melissa Melissa officinalis, equinàcia i arbre de té són efectius en el tractament de l'herpesvirus labial. Existeixen productes en forma de crema, gel o barra de llavis (Ex: Aprolis Herpropol roll on de Intersa) que els contenen.
 
Aquests són alguns exemples del ventall que la fitoteràpia pot oferir per reduir o evitar l'ús d'antibiòtics en casos comuns no greus. Aquestes intervencions fitoterapèutiques poden prevenir infeccions secundàries on és necessari l'ús d'antibiòtics i altres antimicrobians de síntesi associats a la problemàtica de les resistències microbianes. Hi ha diversos productes correctament formulats de les drogues vegetals comentades en aquest article disponibles a herbolari i farmàcia. Els professionals de salut amb coneixements de fitoteràpia identificaran el millor producte i la dosificació adequada en cada cas. Aquests tipus de drogues vegetals també fora interessant que s'estudiessin per aplicar-les en producció animal quan fos possible amb el mateix objectiu, reduir l’ús d'antimicrobians en ramaderia. Aquests, de fet ja comencen a guanyar interès en el camp de la veterinària.
 

REFERÈNCIES
Bailey, D.T., Dalton, C., Daugherty, F. J., Tempesta , M.S., Can a concentrated cranberry extract prevent recurrent urinary tract infections in women? A pilot study. Phytomedicine 14 (4), 237-41.
Carrasco, N., 2017. Drogas vegetales en la prevención y tratamiento de infecciones microbianas. Trabajo Final del Máster de Fitoterapia (UB, IL3). Tutora Mª José Alonso.
Jawad, M., Schoop, R., Suter, A., Klein, P., Eccles, R., 2013. Perfil de eficacia y seguridad de Echinacea purpurea en la prevención de episodios de resfriado común: estudio clínico aleatorizado, doble ciego y controlado con placebo. Revista de Fitoterapia 13 (2), 125-135.
Mazzanti. G., Battinelli. L., Pompeo, C., Serrilli, A.M., Rossi, R., Sauzullo, I., et al. Inhibitory activity of Melissa officinalis L. extract on Herpes simplex virus type 2 replication. Nat Prod Res 22 (16), 1433-40.
Nohales, F., Nohales, M., 2010. Arándano americano (Vaccinium macrocarpon): conclusiones de la investigación y de la evidencia clínica. Revista de Fitoterapia 10 (1),  5-21.
Palumbo, O y Gama, M., 2017. De la Granja al Hospital. Trabajo de Máster en periodismo científico, datos y visualización de la Universidad rey Juan Carlos y la escuela de Periodismo y Comunicación de Unidad Editorial, Madrid.
Pleschka, S., Stein, M., Schoop, R., Hudson, J.B., 2009. Actividad de un extracto de equinácea purpúrea frente a los virus de la gripe H1N1, H5N1 y H7N7. Revista de Fitoterapia  9 (2), 115-124.
Portilho Falci, S.P., Araujo Teixeira, M., Ferreira das Chagas, P., Bertolaccini Martinez, B., Teixeira Loyola, A. B. A.,  Masako Ferreira,  L., Francescato Veig, D., 2015. Antimicrobial activity of Melaleuca sp. oil against clinical isolates of antibiotics resistant Staphylococcus aureus. Acta Cirúrgica Brasileira 30 (6) , 401.
Risco, E., Miguélez, C., Sánchez de Badajoz, E., Rouseaud, A.,  2010. Efecto del arándano americano (Cysticlean®) sobre la adherencia de Escherichia coli a células epiteliales de vejiga. Estudio in vitro y ex vivo. Urología General, Arch. Esp. Urol. 63 (6): 422-430.
Sienkiewicz, M., Lysakowska, M., Denys, P., Kowalczyk, E., 2012. The antimicrobial activity of thyme essential oil against multidrug resistant clinical bacterial strains. Microb Drug Resist 18 (2), 137-48.
Suter, A., 2009. El triple modo de acción de Echinacea purpurea (Echinaforce): antiviral, antibacteriano y antiinflamatorio-inmunomodulador. Revista de Fitoterapia  9 (Supl 1), 63-68.
Cañigueral, S., Vanaclocha, B., 2000. Usos terapéuticos del Tomillo (Thymus vulgaris L. y Thymus zygis L.). Revista de Fitoterapia 1 (1), 5-13.
Vila, R., Guinea, M., 2001. Gel de aloe. Revista de Fitoterapia  1 (4), 245-255
Vila, R, Cañigueral, S., 2006.  Aceite esencial de Melaleuca alternifolia en el tratamiento de la vulvovaginitis. Revista de Fitoterapia  6 (2), 119-128.