LA FLOR D´HIPÈRIC I L’ARRIBADA DE L’ESTIU

L´hipèric o herba de Sant Joan Hypericum perforatum, és una planta que creix salvatge en zones rústiques però que també podem cultivar i incloure al nostre hort medicinal. Això facilita la recol·lecció i garanteix que no han estat exposades a tòxics no desitjats. Les flors, de forma estrellada i color groc daurat amb petits piquets negres, comencen a aparèixer normalment durant el mes de maig. Tradicionalment es recol·lectava per Sant Joan (coincidint amb l´equinocci d´estiu), però amb l'escalfament global, els últims anys per Sant Joan,  almenys en zones baixes del sud de Catalunya,  les flors ja solen estar passades. Per aquest motiu és desitjable començar a vigilar al maig l' evolució de la planta per collir les flors en el millor moment, just quan s´acaben d´obrir.
La propietat més estudiada científicament és l' associada al tractament de la depressió lleu i moderada. Existeixen diferents productes al mercat a base d´aquesta planta que si estan correctament formulats i estandarditzats poden ser segurs i efectius. Aquests tractaments s´han de fer exclusivament vaig la supervisió d´un professional de la salut, preferentment un psiquiatra amb coneixements de fitoteràpia, i del farmacèutic corresponent. Aquests extractes presenten moltes interaccions amb diferents medicaments, per això no està recomanat si el pacient pren medicació, o en tot cas exclusivament vaig supervisió d´un professional.
De manera tradicional en l'àrea mediterrània s´utilitza la summitat florida (trossets de tiges amb flors)  principalment per fer-ne oleomacerat (oli d´hipèric), el conegut oli de pericó o oli de cop que utilitzarem solament per via tòpica (a través de la pell). Aquest oli és efectiu per la cura de cremades, ferides i llagues, així com per calmar la pell després d´haver estat massa estona al sol ja que té propietats antiinflamatòries i cicatritzants. S´ha d'utilitzar per la tarda o per la nit, quan ja no hagi de tocar el sol a la zona afectada, ja que la hipericina  provoca fotosensibilitat i podria tacar la pell. Es pot utilitzar sobre zones amb dolor muscular o articular, o per posar sobre cops (diverses cremes antiinflamatòries naturals el tenen en la seua formulació). S´utilitza també de manera tradicional en casos de mala circulació a les cames especialment durant els mesos de calor (encara que per aquesta última indicació hi ha altres drogues vegetals més idònies) o amb la mateixa finalitat per tractar les hemorroides. També és interessant en cosmètica natural.
L´oli d´hipèric el podem trobar en herbolaris o farmàcies, o el podem preparar de manera casolana. Si triem aquesta darrera opció, s´ha de tenir molta cura amb la higiene de l´instrumental que utilitzem i esterilitzar el pot de vidre que farem servir (i la tapa de vidre) al bull o al vapor un mínim de 20 min a 100ºC, i revisar que estigui ben sec ans d´utilitzar-lo. Per fer-lo es posen una equivalència de 100 gr. de flors fresques d´hipèric en 900 o 1000 ml d´oli d´oliva verge extra ecològic. Això correspon a una relació droga/extracte RDE=1:10. Coincideix amb l´oli necessari per poder cobrir totes les flors. El pot utilitzat (vidre) ha de quedar ple i les flors ben cobertes. Es posa el pot a sol (fa pujar la temperatura i l´oli extreu els principis actius de les flors) i serena durant 40 dies, i es pot regirar regularment, si es vol, assecant la condensació de la tapa si es fa amb molta higiene. Si no podem garantir la higiene millor no manipular. Als 40 dies es filtra amb una gasa de cotó al colador. Es deixa perdre la part de baix de l´oleomacerat ja que sol abundar l´aigua i faria malbé el nostre oli i recuperem sols la part transparent i amb bon aspecte. També podem recuperar la planta a la gasa i esprémer per treure la part absorbida. Aquest oli es guarda en un nou pot de vidre esterilitzat al resguard de la llum i de les temperatures elevades, ja que si no es malmetria. Abans d´utilitzar-lo, cada vegada hem de revisar si l´oli es veu transparent. Si veiem algun tel, terbolesa  o opacitat, pot voler indicar contaminació amb creixement fúngic o bacterià, i per tant no l´utilitzarem.